moments de màgia

De mudanzas!

2010-12-16T11:36:00.003+01:00

Siguo aquí vivito y coleando! Después de varios meses de inactividad vuelvo a escribir en este blog para decir que me mudo.... A partir de ahora podéis seguir mi trabajo en www.arnaudalmases.com/blog De momento no hay mucho contenido... he preferido empezar de zero para poder elegir mejor la calidad de los trabajos que vaya colgando! Gracias a todos los que habéis seguido este blog y espero que nos veamos por el nuevo. Podéis entrar a través de mi web www.arnaudalmases.com o directamente pinchando aquí!

Hasta la próxima Blogger!

Una Maria

2009-06-04T11:54:00.001+02:00

Una Maria, originalmente cargada por adalmases.

M'agrada força com ha quedat aquesta, així que aquí la teniu! La nova conversió a blanc i negre que he descobert recentment m'està donant uns resultats força bons!

Fins aviat!

de dos en dos

2009-05-26T11:34:00.002+02:00

de dos en dos, originalmente cargada por adalmases.

Les sessions d'estudi no són fàcil, gens fàcil! Aquesta va ser divertida... les fotos ja són una altra història! :)

Fins aviat!

Ram

2009-05-19T12:26:00.002+02:00

Ram, originalmente cargada por adalmases.

1/20, f/ 3.2, 70 mm, ISO: 400

Ignacio e Ivonne

2009-05-05T10:11:00.002+02:00

Petalos, originalmente cargada por adalmases.

Buscar una nova mirada a moments clàssics i típics és difícil i arriscat, i et pot enviar la feina de tot un dia a la merda si no tens la clàssica sortida de nuvis, per exemple, i no els hi agrada el què has fet. Però quan les coses surten bé i la gent queda contenta, la recompensa és molt millor. És el què fa que la teva feina sigui diferent de la de qualsevol altre.

Contagas

2009-04-24T13:30:00.001+02:00

Contagas, originalmente cargada por adalmases.

Fa poc l'empresa Contagas em va encarregar unes fotos d'uns productes per als catàlegs que fan. A més a més, però, també em van dir si els podia fer una composció a partir de fotografies dels seus productes per decorar l'entrada a les seves oficines. Després d'unes hores d'estudi i d'anar jugant una mica amb els flaixos, aquest va ser el resultat.

Rose

2009-04-22T13:02:00.001+02:00

Rosa con gota, originalmente cargada por adalmases.

Això de la fotografia macro mai m'ha cridat gaire l'atenció, però això no treu que faci algun intent de tant en tant...

Paris Paris

2009-04-20T12:17:00.001+02:00

Estrella Eiffel, originalmente cargada por adalmases.

No hi ha res com uns dies de vacances per recarregar les piles. En concret, jo vaig anar a Paris a passar 4 dies molt agradables, a temperatures extranyament altes, amb bona companyia i rodejat d'història pels quatre cantons! Una ciutat absolutament recomanable! M'he quedat amb ganes de tornar-hi... això sí, la propera vegada pujaré amb ascensor!

I canviant radicalment de tema, m'he proposat reactivar aquest blog (em sembla que ja és la 4a o la 5a vegada que m'ho proposo!) i anar fent una entrada per dia o, si més no, per cada parell de dies o per setmana, o per parell de setmanes o.... jajajajaj

De boda en boda

2009-03-27T11:37:00.006+01:00

Últimament he tingut bastanta intensitat fotogràfica! Dissabte passat vaig anar de casament (de fotògraf vull dir) i van sortir unes 1800 fotos aproximadament de les quals alguna n'hi haurà de bona.... (espero que les pogueu veure més endavant) Diumenge de cursa i calçotada familiar resultant també unes 200 fotos més. Dimecres, i amb el glamour ja per terra, va tocar sessió fotogràfica de contadors i aparells de gas per l'empresa Contagas (ja us ensenyaré alguna cosa també...) He de dir que sense cap mena de dubte, dissabte va ser el millor dia en quan al tema fotogràfic!

Investigant una mica sobre fotos de casament he descobert en Ben Chrisman considerat el millor fotògraf de casaments de l'any 2008 per la WPJA. Un dels grans, sense cap mena de dubte... tot i que hi ha gent que no opina el mateix... ;) Tan si us agrada la fotografia de casaments com si no us, recomano estudiar les fotos que fa, són una autèntica lliçó de fotografia en la majoria de casos.

Fins aviat

Bigotis blancs

2009-03-17T13:44:00.001+01:00

un buen amigo... con bigotes blancos, originalmente cargada por adalmases.

Avui recupero una foto d'aquest estiu, del pocs dies que vaig estar per aquí. Se que no és gran cosa, però li tinc bastant apreci pel que representa.... és el meu gos, el Tau (amb els bigotis blancs ja...) i està feta amb la meva Leica. Una unió bastant sentimental per mi! Digueu-me romàntic...

La veritat és que a vegades no cal anar gaire lluny.

Fins aviat.

Sona "Ghost busters"

Replay

2009-02-18T12:00:00.002+01:00

blur, originalmente cargada por adalmases.

Ahir vaig veure la repetició del reportatge Carles Sabater: Memòria d'una llum. No cal que digui que és un record a Carles Sabater, cantant i actor mort fa 10 anys. Ja fa 10 anys! Concretament va ser el 13 de Febrer de 1999, després del seu últim concert a Vilafranca del Penedès. I és que no deixo de pensar-hi... parada cardiorespioratòria. Així, de sobte, va deixar de viure. Em va impactar molt com la Laura Jou, la seva parella, ho definia: "En Carles no va morir, va deixar de viure" És com una broma macabra... com si haguessis de tornar a prémer el play per començar de nou. S'han dit moltes coses sobre la seva mort... jo, sincerament, penso que deixar de viure és gros com per no donar-hi més voltes...

Avui, de fons, una de Sau

3, 2... 1!

2009-02-16T11:29:00.001+01:00

start, originalmente cargada por adalmases.

D'aquí un mes tinc el primer casament de la "temporada" Esperem que tot vagi bé i que en surtin més!

Fins aviat a tots!

La foto necessitada

2009-02-13T09:59:00.002+01:00

Necesidad, originalmente cargada por adalmases.

Se que no és una gran foto... de fet, dubto que sigui una de les fotos que recordi, però sí que és una foto que necessitava fer. Cada vegada m'adono més que sortir a fer fotos ha passat de ser un "hobby" a ser una necessitat, un moment en el qual no penso en res i penso en tot al mateix temps, estic amb mi i amb l'entorn, només amb mi, amb el Tau (que m'acompanya la majoria de vegades que surto a caminar trípode a l'espatlla...), etc. Acabo de deixar endarrere uns dies molt especials i diferents, i necessitava tornar a la normalitat... caminar, passejar el Tau, fer algunes fotografies i respirar aires nous! La lluna, el bosc i la neu van ser afegits més que benvinguts.

SMOKE V

2009-01-21T11:26:00.001+01:00

E, originalmente cargada por adalmases.

... y la quinta y última!

SMOKE IV

2009-01-21T11:25:00.003+01:00

S, originalmente cargada por adalmases.

... la cuarta...

SMOKE III

2009-01-21T11:25:00.001+01:00

M, originalmente cargada por adalmases.

...la tercera...

SMOKE II

2009-01-21T11:24:00.001+01:00

O, originalmente cargada por adalmases.

La segunda...

SMOKE

2009-01-21T11:22:00.002+01:00

K, originalmente cargada por adalmases.

Hace poco, en uno de los blogs de los que soy lector habitual, vi unas fotos de humo que me llamaron la atención... Estaban hechas con un 50mm, a 1/160 y f8 aproximadamente, con el flash en manual a 1/16, 50mm y a la derecha de la fuente de humo. Después de positivar la imagen, el resultado es el que veis. En mi caso el flash lo situé a la derecha pero por debajo de la barrita de incienso para darle mayor volumen al humo. Ésta es la primera de la serie.

Nadal...

2009-01-13T11:54:00.001+01:00

Albert, originalmente cargada por adalmases.

Ara feia temps que no penjava cap foto... Aquesta la vaig fer el dia de Nadal, mentre rondàvem pel pis cantant per fer cagar el tió! jajajaja La veritat és que no se qui s'ho passa millor, si els nens o nosaltres!

Bon any a tots i espero tenir el blog més actualitzat a partir d'ara.

Expo New York

2008-12-30T11:51:00.007+01:00

Hace algún tiempo, y como algunos de vosotros ya sabréis, estuve viviendo unos meses en New York... y me enamoré! Me enamoré de sus calles, de su gente, de su frío, de su calor, de su lluvia repentina y sin aviso, de su ritmo infernal, de su ruido, de su calma... en definitiva, me enamoré de todo lo que habita en la ciudad que nunca duerme. Durante todo el tiempo que estuve allí intenté captar dicho amor a través del objetivo de mi cámara, y ahora podéis ver algunas de las fotos que fui tomando en forma de exposición on-line en Terradeningú Espero que os guste!

Hasta pronto y feliz año a todos!

Moon power

2008-12-12T20:09:00.001+01:00

Moon power, originalmente cargada por adalmases.

L'altre dia vaig fer una visita a la zona del Fòrum de Barcelona, a la que no tornava des del polèmic Fòrum de les Cultures del Sr. Clos. M'havien comentat que la zona era molt canyera fotogràficament parlant, així que trípode a l'ombro i a caminar! La veritat és la zona és bona, tot i que a vegades sembla que estiguis al mig del desert i no a la capital catalana! Si vaig contar tres persones (una d'elles darrere uns arbustos...) ja van ser moltes.

Serpenteando verdemente

2008-12-10T14:10:00.006+01:00

Serpenteando verdemente, originalmente cargada por adalmases.

Una visita nocturna al Tibidabo pot donar molt de sí, a part d'un bon constipat! M'agrada com ha quedat aquesta amb la llum del taxi baixant a la city... no se perquè però quan en necessites un no hi són mai, en canvi van apareixent com si res i de sobte al mig d'una carretera a la qual mai hagués dit que veuria un taxi lliure... se la vie!

Fins a aviat!

horseball

2008-12-04T19:58:00.002+01:00

L'Ascensor

2008-11-24T17:17:00.003+01:00

Els que aneu seguint a més o menys freqüència aquest blog sabreu que sóc un enamorat de la màgia. De fet, la màgia i la fotografia són dues coses que tinc al cap durant tot el dia, pràcticament inconscientment, però m'encanta que sigui així. Imagino que aquesta deu ser una de les raon per les què encara em resisteixo a abandonar del tot la pel·lícula per les meves fotos. Té quelcom de màgic que m'encanta. No saps mai com sortirà aquella foto que vas fer... m'encanta l'emoció de treure el rodet del tanc de revelat i estirar una mica la pel·lícula abans de rentar-la per veure si, com a mínim, es veu alguna foto. Digue-me romàntic, però a mi em segueix enamorant tot el procés tradicional, tot i que també sóc fan de les noves tecnologies, òbviament!

La foto d'avui és d'un clàssic a les nits del barri gòtic barceloní, L'Ascensor, al qual vaig de tant en tant i sempre per Sant Joan!

Leica M3 + Ilford HP5

Un pescador i 4 palmeres

2008-11-11T16:55:00.002+01:00

Un pescador amb palmera, originalmente cargada por adalmases.

Hoy solo una foto que hice hace algún tiempo pero de la que estoy bastante contento... Los aficionados a este blog (si es que hay alguno...) os habréis dado cuenta que la fotografía nocturna va cogiendo fuerza en mi repertorio últimamente. Pues bien, esto me hace pensar que me tengo que comprar un trípode si quiero seguir mis avances en este campo, ya el que utilizaba últimamente tubo un pequeño accidente contra un canto de acera y, de lo bueno que era, se le dobló una pierna poco después de tomar esta foto..... aixxxxxx.... Como diría mi padre, no tengo suficiente dinero para comprar barato!

Esperando...

2008-10-30T19:36:00.003+01:00

Shooting star, originalmente cargada por adalmases.

Hace poco me aficioné al buceo con escafandra autónoma. La verdad es que nunca pensé que me gustara tanto, aunque no soy de los que pierde la cabeza por ello. Este sábado día 25 realicé mi primera inmersión nocturna al pecio del Boreas, un antiguo que barco de mercaderías que conoció tiempos mejores antes de pasar a ser refugio para peces y parque de atracciones para buceadores. Como lo de las inmersiones nocturnas está prohibido en comarcas gerundenses no voy a hablar más del tema, no sea que me pillen.... Pues a lo que iba, mientras esperaba a la gente con la que había quedado en Palamós (tarde para variar...) fue un buen momento para realizar algunas tomas nocturnas. La verdad es que también estoy cogiendo el gustillo a esto de la fotografía nocturna, aunque tengo que agenciarme un trípode en condiciones! Os dejo una de las instantáneas que mejor quedaron, con estrella fugaz incluida, poco apreciable, pero ahí está si buscáis!

Hasta la próxima!

Outback, Kings Canyon

2008-10-09T10:47:00.002+02:00

Dead Tree, originalmente cargada por adalmases.

Kings Canyon, l'útima part del nostre pas per l'Outback, aquest cop en blanc i negre...

Outback, Las Olgas

2008-10-09T10:42:00.002+02:00

20, originalmente cargada por adalmases.

Las Olgas o Katja Tjuta com diuen allà, una de les millors meravelles australianes i la part més sagrada de tot el parc.

Outback, Uluru

2008-10-09T10:35:00.002+02:00

21, originalmente cargada por adalmases.

Continuem amb el viatge...

Després de 4 dies i 1400km per carreteres rectes que semblaven no acabar mai, vam arribar a Adelaide on, a part d'acabar d'organitzar tot el viatge, vam passar un dia sota la pluja i molt, molt avorrit!

Vam volar cap a Alice Springs per conèixer l'Austràlia de veritat d'una vegada. Com a bons domingueros vam baixar de l'avió amb màniga curta (estem al desert= calor!) i patapam! primera clatellada, perquè feia més fred que a les ciutat a les que havíem estat fins aleshores, tot i estar molt més la nord. Després de trobar-nos a un grup de catalans que anàvem al mateix hotel que nosaltres i de voltar una mica pel poble o "ciutat sense llei", vam recluir-nos al resort per fer les maletes, ja que a les 6 del matí del dia següent marxàvem cap a Yulara, a uns 1500km... començava la veritable Outback Experience!

Al dia següent la cosa va començar freda, molt freda, tan que ens vam comprar un barrets de forro polar que ens van fer passar unes nits al desert realment inoblidables.

El què vam veure va ser realment del millor del viatge... Uluru (la foto), Las Olgas i Kings Canyon... tres llocs realment màgics!

Great Ocean Road

2008-10-03T12:15:00.001+02:00

16, originalmente cargada por adalmases.

Com us deia, a escassos metres de la costa teníem paisatges com aquest... Realment un país de contrastos!

Twelve Apostles

2008-10-02T11:07:00.002+02:00

13, originalmente cargada por adalmases.

Sortint de Melbourne vam agafar la carretera que voreja la Mornington Peninsula fins a agafar el Ferry a Sorrento (cotxe inclòs) cap a la Great Ocen Road. Per entendre'ns, seria com unes costes de Garraf, però de 400Km de llarg i amb uns paissatges que arriben al nirvana amb els Twelve Apostles (foto). La veritat és que quan arribes allà, a part d'un fred de mil dimonis i una soledad impressionant (estàvem literalment sols) sembla que estiguis dins d'una pel·lícula de pirates. He parlat amb gent que hi va anar al seu estiu (l'australià) i la cua de turistes arribava a la carretera! Nosaltres, a part d'estar sols al mirador, vam poder anar parant a la carretera per fer fotos estirats al vell mig de la línia que separa els dos carrils... jajajja... no serveix per res, però vam riure força i les fotos són força curioses!

El camí per la Great Ocean Road és força curiós, perqué hi ha llocs com la foto i en canvi d'altres sembla que estiguis al mig d'alta muntanya!

Per anar a veure els Twelve Apostles vam dormir a Apolo Bay... sense comentaris! Hi havia moments que semblava un escenari de la Matança de Texas!

Melbourne

2008-09-26T20:03:00.005+02:00

8, originalmente cargada por adalmases.

Després de 4 dies a Sidney (massa pel meu gust) vam volar cap a Melbourne, un dels pastissets del viatge. La podríem definir com la germana petita de New York, cafès per tot arreu, taxis de color groc, aquella gent amb ganes de marxa o de donar-te un cop de mà en qualsevol moment... Molt bé, la veritat és que no ens ho esperàvem i va ser dels llocs on millor ho vam passar. A més a més té un passeig per la bora del riu que farà les delícies de tots els enamorats...

Dos dies a Melbourne són suficient per conèixer-la una mica... després vam agafar un cotxe cap a Adelaide, passant, evidentment, per la Great Ocean Road i conduint per l'esquerra....

Sydney Opera House

2008-09-25T12:48:00.003+02:00

Doncs aquí la teniu.

Després de 3 dies a Sydney i un a Manly vam volar cap a Melbourne...

Comencem a Sydney

2008-09-25T12:46:00.002+02:00

5, originalmente cargada por adalmases.

Avui començo amb la intenció d'anar fent un petit subblog dins del que ja coneixeu per tal d'anar-vos explicant una mica (prometo que no gaire) el viatge que hem fet aquest estiu.

Vam volar des de Barcelona a Singapur (amb parada tècnica a Milan) i només en 13 hores! Després de descansar menys del què volíem i més del què estava previst, vam tornar a agafar un avió per anar a Sydney en només 8 hores més d'avió! En total 21 hores que es van fer notar! Sort que l'arribada va valdre la pena i els 4 dies a Sydney també.

Us deixo una foto feta des del Ferry de Manly beach, tornant cap a la City al capvespre. La veritat és que la foto no fa justícia a les vistes que hi havia, però no és fàcil fer fotos des d'un ferry ple de turistes (entre els que m'incloc), vent i onades que el feien anar d'una banda a l'altre... la majoria mogudes!

La propera us ensenyo l'Opera House i marxem cap a Melbourne.

Blau i Salou

2008-09-23T17:41:00.002+02:00

Azul, originalmente cargada por adalmases.

Últimament he estat experimentant amb el nou aparell per fer fotos. Un disparador de cable. De moment els resultats són prou prometedors!

Per cert, si algú necessita un fotògraf... estic lliure de moment!

Salut!

La nit

2008-09-18T13:24:00.002+02:00

La nit, originalmente cargada por adalmases.

Ja som aquí de nou, i quina tornada tu!

El viatge una passada, espero poder ensenyar alguna fotografia aviat, ja ho veureu... encara que em quedés sense feina a mig camí hi tornaria a ara mateix!

Tot plegat una mica tèrbol, però no us marejaré amb coses que ara no venen al cas...

De moment us deixo de les últimes fotos nocturnes que he fet...

Una abraçada i fins aviat

Des de les antipodes i sense accents!

2008-08-01T06:45:00.003+02:00

Doncs aixo, que em fa gracia posar un post al blog ara que estic a les antipodes, concretament a Sydney i a un Apple Store (on t'ho quedaries tot sense pensar) i amb free Internet! Nomes fa tres dies que estem per aqui abaix (o dalt, ja no se on tinc el cap!) i es prou interessant... podriem resumir dient que es una barreja de Londres i Nova York, pero amb la Opera House i a l'australiana!

Dema passat marxem cap a Melbourne per ser-hi un parell de dies i despres marxar cap a la Great Ocean Road on, entre altres coses, viurem un dels moments culminants del viatge quan arribem al 12 apostols!

A veure si us puc explicar que tal abans de tornar!

Fins aviat,

Arnau

No se porque, pero sale...

2008-07-15T11:34:00.003+02:00

Feia molt que no us deixava res de màgia, i ahir, xerrant xerrant, va sortir el tema de la conferència que van poder veure (jo no hi era...) l'altre dia a la SEI: Dani DaOrtiz, un mestre!

Us deixo un video amb el què va fer el dia que va anar al Nada x Aquí, pràcticament el mateix que va fer a la SEI.

Fins la propera!

Firemen

2008-07-11T11:51:00.001+02:00

Firemen, originalmente cargada por adalmases.

M'acabava de traslladar a la ciutat del gratacels, encara no les tenia totes i no em coneixia la ciutat, al meu pis hi feia un fred acollonant (encara no sabia com anava la calefacció) i era el segon dia que dormia sol al carrer 86. Amb aquest panorama, us podeu imaginar que no em va fer cap gràcia arribar a casa i trobar-me un camió de bombers parat just davant de la porta, amb els "firemen" corrents i cridant amunt i avall... al cap de poc vaig veure que es tractava d'alguna emergència a l'hotel que compartia paret amb casa meva. No se de què es tractava, ni crec que ho sàpiga mai, l'única cosa que puc dir, és que aquesta escena es va repetir gairebé un cop al cada mes fins que vaig marxar! Dubto que cap dia servís d'alguna cosa la presencia dels bombers... això sí, sempre els vaig veure (o sentir) marxar tal i com havien arribat: fent molt soroll amb les sirenes a tota pastilla i supurant orgull americà a tort i a dret!

Almenys la foto va quedar xula...

Fins la propera!

Pedraforca 2008

2008-06-30T17:49:00.001+02:00

The view, originalmente cargada por adalmases.

Ens llevem a les 6:00 del matí un dissabte qualsevol, dues hores de cotxe fins al Mirador de Gresolet, 4 hores de pujada amb grimpada, ofecs, parades per recuperar forces, gent per tot arreu, boobs inesperats que sempre fan més alegre el camí (comentari per tècnics) i, finalment, arribem a dalt de tot (o això sembla). Dues hores més per baixar, mal als genolls, pedres a les sabates, relliscades a cada pas, el sol que ens va socarrimant en vida i el refugui que sembla no aparèixer mai d'entre els arbres.

Un cop al refugi, els peu en remull a la font, aigua glaçada, fruits secs i tot sembla haver valgut la pena. Realment ha valgut la pena!

Fins la propera!

Fisterharhorn

2008-06-26T10:40:00.001+02:00

Fisterharhorn, originalmente cargada por adalmases.

La muntanya és una de les meves passions (masses últimament, la veritat) i l'esquí de muntanya un assignatura pendent que penso aprovar amb nota l'any que ve si tot va bé!

Us deixo una panoràmica que m'ha passat un bon amic, un crac de l'esquí de muntanya!

Tamariu

2008-06-18T13:37:00.001+02:00

Tamariu, originalmente cargada por adalmases.

La fotografia de nus és una de les que més m'agrada. La pega és que és difícil trobar model a no ser que vagis a un curs o en coneguis algun o alguna d'anteriors sessions que hagis fet. Conec algun fotògraf que directament es presenta com a tal, ensenya el què fa i, en varies ocasions, ha trobat model disposades (sí, sempre femenines) a quedar per fer una sessió amb ells.

Aquesta és d'un curs que vaig fer a Tamariu ara fa un any aproximadament.

Vells temps

2008-06-03T10:32:00.001+02:00

reflex

2008-06-02T12:11:00.001+02:00

reflex, originalmente cargada por adalmases.

Barcelona

2008-05-22T13:11:00.001+02:00

Barcelona, originalmente cargada por adalmases.

Barcelona poesia

2008-05-14T10:57:00.004+02:00

Per aquells que no ho sapigueu, aquesta setmana es celebra la setmana Barcelona Poesia. No és que sigui un gran amant de la poesia, però la veritat és que m'agrada, especialment "Mare, si fos mariner" de Miquel Martí i Pol. És una poesia que vaig tenir la oportunitat de recitar per Catalunya Radio un dia que se'm va ocórrer anar a participar en un concurs radiofònic del que ara no recordo el nom.

Mare, si fos mariner

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
períxò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.

L'amor seria al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny alluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
-Amor -li diria jo-,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m'ha dut al teu port,
ella ens farà companya;
el camí de retornar
serà un petó que s'allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te;
Hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
Tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d'una música llunyana.

Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.

Foogy morning

2008-05-13T16:01:00.008+02:00

Las siete de la mañana de un día laborable de invierno no suele ser uno de los mejores momentos para hacer fotos, aunque a veces puede que te encuentres en la estación de tren de tu pueblo, haya una niebla bastante tentadora, lleves la cámara encima (esto no es nada raro en mi caso...) y todavía no se te hayan congelado los dedos como para no poder ni disparar. En estas condiciones los resultados pueden ser muy diversos, y la verdad es que no estoy nada descontento con este. Hay varias capturas más, pero tengo que volver a lavar los negativos por problemas con el humectante, los viejos tiempos nunca mueren (no es pedantería, ehhh).

Esta vez es con premeditación y alevosía...

Escaneando negativos

2008-04-29T09:12:00.003+02:00

Después de estar varios años impregnando de luz la emulsión de carretes fotográficos, la mayoría de ellos KODAK T-MAX 400 (soy de costumbres fijas!), se me partía el corazón cada vez que veía mi archivo de negativos, ahora ya sin uso. Así que decidí comprar un escaner de negativos y dejar que mis viejas capturas vean la luz de nuevo. Es un trabajo lento, pero tampoco me espera nadie.... Así que iré haciendo sin prisa, aunque, seguro, con pausa!

Os dejo las dos primeras imágenes que he escaneado en mi nuevo juguete.

The Art of the Title Sequence

2008-04-16T14:27:00.004+02:00

Siempre he sido un gran amante del cine... y de lo títulos de crédito! Sobretodo los del principio. De hecho soy de los que no mueven el culo del asiento hasta que no se encienden las luces de la sala, para desespero de mis acompañantes! No se exactamente porqué ni de donde me viene la afición, pero si los títulos de crédito iniciales son buenos suelo decir "Aquesta serà bona!" y suelo recordar la película... aunque, lamentablemente, no siempre funciona!

Pues bien, hoy me he enterado que no soy el único al que le gustan los títulos de crédito, sino todo lo contrario. Hay una web entera dedicada a ellos: www.artofthetitle.com.

En ella podéis ver títulos de crédito de pelis antiguas, modernas, buenas, malas y peores, pero la verdad es que la selección de los títulos de crédito es bastante acertada.

Llamadme clásico, pero os recomiendo los de Taxi Driver!

Hasta pronto,

The End

The Last Lecture

2008-04-11T11:43:00.002+02:00

Encara recordo la impressió que em va fer veure la conferència d'Steve Jobs Stay hungry, stay foolish. Doncs avui us torno a deixar una conferència impactant... ja se que és molt llarga, sí, però us recomano que la mireu perquè val molt la pena.

Bon cap de setmana...

RadioBlog

2008-03-27T10:23:00.003+01:00

Hi ha un espai radiofònic diari al qual estic bastant enganxat, perquè no dir-ho. Es tracta del RadioBlog del Matí de Catalunya Radio, on en Víctor Correal ens parla de notícies, anècdotes, webs interessants, etc. que ha anat trobant. És un moment en el què normalment el Víctor em fa pensar, i per això m'agrada. Avui m'ha explicat una proba psicotècnica (per anomenar-la d'alguna manera) que una empresa americana va passar a 200 aspirants. El test en qüestió era una pregunta, només una:

"En un dia plujós i fred vas en cotxe i trobes, en una parada d'autobús tres persones. Una és un amic teu, el qual et va salvar la vida i amb el què estàs molt en deute, l'altre és una àvia malalta i què necessita un metge amb urgència, i la tercera és un gran amor de la teva vida. Tots tres necessiten algú que els acompanyi, ja que l'autobús sembla no arribar"

La pregunta és, com us podeu imaginar, a qui portaríeu en cotxe?

El lloc al què aspiraven els 200 candidats el va ocupar l'única persona que va respondre el següent:

"Jo donaria les claus del meu cotxe al meu amic, li demanaria que portés l'àvia malalta a l'hospital i jo em quedaria esperant l'autobús amb l'amor de la meva vida!"

La veritat és que em fa molta ràbia no haver pensat el mateix, tot i que ara que ho se també crec que és el millor que es podria fer en una situació com aquesta!

Que tingueu un bon dia,

Arnau

Walking to...

2008-03-25T15:39:00.002+01:00

the35mmstudio

2008-03-17T10:38:00.003+01:00

Hoy me gustaría presentaros a un buen amigo digital. Digo digital porqué es de estas amistades que, sin la nueva tecnología digital, mucho me temo que nunca hubiera llegado a conocer. De hecho dudo que ni siquiera sepa su nombre real, aunque que más da!

Se trata de Alain (o eso dice) y su gran arte es la fotografía tradicional. Es de los nostálgicos que todavía recorre el mundo con una cámara analógica en el bolsillo y rollos de película en blanco y negro.

Su visión del mundo es realmente interesante... espero que sus fotos os gusten tanto como a mi!

www.the35mmstudio.blogspot.com

Hasta pronto

Con la venia, señoría

2008-03-12T17:40:00.004+01:00

Esta noticia me ha parecido curiosa...

Roma, diciembre 2007

Los personajes de dibujos animados Pato Donald y Mickey Mouse fueron citados a declarar como testigos en un juicio que se le sigue a un chino acusado de falsificar productos de Disney. El tribunal de Nápoles aclaró después que se trató de un error administrativo.

2007 TED Prize winner James Nachtwey

2008-02-26T12:45:00.002+01:00

A vegades, caminant per la vida et trobes amb gent d'aquella que recordes, d'aquella que ha tingut i té una vida que admires i t'impressiona. No em surten gaires paraules per expressar els sentiments que em genera la persona que us presento avui... només puc dir que és una vida que recordaré i que admiraré sempre.

Espero que no us deixi indiferents...

Arnau

The shape of my heart

2008-01-21T10:50:00.000+01:00

I found that video on the net, and it made my day!!! Such an amazing combination of poetry, music and magic... Hope you enjoy it!!!

Bebel

2008-01-03T15:05:00.000+01:00

La primer màgia de l'any 2008...

Bon Nadal a tothom!!!

2007-12-25T21:55:00.000+01:00

John Lennon - Merry Christmas (War Is Over)

So this is Christmas
And what have you done
Another year over
And a new one just begun
And so this is Christmas
I hope you have fun
The near and the dear ones
The old and the young

A very merry Christmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear

And so this is Christmas War is over
For weak and for strong If you want it
For rich and the poor ones War is over
The world is so wrong Now
And so Happy Christmas War is over
For black and for white If you want it
For yellow and red ones War is over
Let's stop all the fight Now

A very merry Christmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear

And so this is Christmas War is over
And what have we done If you want it
Another year over War is over
And a new one just begun Now
And so Happy Christmas War is over
I hope you have fun If you want it
The near and the dear one War is over
The old and the young Now

A very merry Christmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear

War is over if you want it
War is over now

Bon Nadal i feliç any nou a tots...

Inolvidable!!!

2007-11-27T13:14:00.000+01:00

Inolvidable... es el título del juego y realmente lo que piensa la gente cuando lo ve!!! Ahí tenemos otra vez a Pit (permitirme la licencia de llamarle Pit) mi admirado Pit, haciendo otra de sus maravillas. La verdad es que este juego es de los mejores que le conozco y uno de los que más hago actualmente (estoy empezando a pensar que mi repertorio es Pitpertorio...) Pero la verdad es que la estructura, el secreto, la técnica, todo está pensado para causar el mayor impacto posible en el espectador... esto, junto con la aparente imposibilidad de lo que se está haciendo, hacen de este juego, como muy bien indica el título, un juego realmente Inolvidable!!!

Espero que lo disfrutéis tanto como yo... y, a los que no os gusta la magia, espero que, al menos, paséis un buen rato mirando viendo el vídeo...

Salud

Tornada...

2007-11-22T11:50:00.001+01:00

Finalment i després de molt voler-ho i no trobar mai el moment, he tornat a posar en marxa la meva antiga càmara de fotografiar. Tornar a la pel·lícula en blanc i negre, KODAK TX 400 ISO i la Canon EOS 500 em fa recordar els meus inicis en això de la fotografia. Tot el procés que vindrà després al laboratori és una cosa que recomano a tothom que tingui una mínima curiositat per la vida. Submergir el paper al revelador i veure com, poc a poc, va apareixent la imatge com si de màgia es tractés és absolutament impressionant!!! Encara recordo la sensació de quan, per primera vegada, vaig encendre la ampliadora, vaig posar el negtiu i va aparèixer la imatge a la superfície blanca del marginador. Increïble!!!

Sí que és veritat que tot el procés de millora d’imatges (reserves, cremats, tallat i retoc fotogràfic) no és gaire pràctic i actualment és molt més flexible i senzill. Però amb una bona combinació de tradició i modernitat es poden aconseguir resultat molt millor o, si més no, molt més reconfortants per a un mateix.

Us deixo un parell de mostres de fotografies fetes amb negatiu tradicional i passades per l’escànner un cop revelades. La nitidesa, el contrast i l’amor i la passió posats en tots els passos prèvis a l'obtenció de la imatge final són incomparables a les actuals tècniques digitals. Espero que us agradin...
Torre de Collserola, KODAK t-Max 400, revelada en paper Ilford FB 24x30. Vaig fer servir un filtre vermell per resaltar el núvols:

Torre Agbar, KODAK t-Max 400, revelada en paper Ilford FB 24x30. També amb vermell per resaltar el núvols i el contrast de l'edifici del costat dret de la torre i del dibuixos de la pared.

Fins aviat...

Stay hungry, stay foolish...

2007-10-10T11:56:00.001+02:00

A veces la vida nos da sorpresas... buenas o malas, quien sabe. Este es un video ya conocido, y muy visto. Se trata del discurso de Steve Jobs, CEO de Apple, a los alumnos graduados por la universidad de Stanford. Solo cuenta su vida y da un par de consejos sobre como conseguir lo que uno se propone en la vida. Sin embargo, y a diferencia de los discursos de este tipo, los consejos que da no son para hacerse millonario, sino simplemente para ser feliz... aunque, quien sabe, puede que tengas su misma suerte y también te hagas millonario.

Y recordad, conectar los puntos...

"stay hungry, stay foolish..."

Una tempesta i un record

2007-10-03T10:31:00.000+02:00

Un capvespre de temporal a Sant Jordi d'Alfama, Tarragona.

El soroll i l'espectacle d'escuma és d'una màgia meravellosa... espero que us agradin!

I el vell far del port... com veieu l'espigó ja quasi no existia quan veig fer la foto. Ara és molt més llarg i ample, una reforma i un canvi dels que faran pensar en els vells temps i esperar que, els que han de venir, siguin molt millor.

Nota mental

2007-09-19T12:54:00.000+02:00

He cometido los dos error que me propuse no cometer al iniciar este Blog:

No escribir a menudo y dejarlo sin actualizar
Hablar de tonterias

La verdad es que el segundo era bastante probable que no lo cumpliera.... uno no puede negar su propia realidad, aunque sea por Internet!!! Pero el primero la verdad es que creí que podría cumplirlo. Aunque cuando ves en las noticias lo que va pasando por el mundo, escuchas en la radio tragedia tras tragedia, imitación tras imitación... lo último que tienes ganas es de volver a darle vueltas al mismo tema.

Y hablando de imitaciones.... alguien se ha dado cuenta que no hay programa de radio que se precie que no tenga un espacio en el que imiten a políticos, presentadores, modelos, jugadores de fútbol, etc. Sinceramente creo que hemos llegado a un punto en el que estamos saturados de imitadores.... y encima seguro que ganan una pasta!!! Hay que joderse, tantos años estudiando para que un pandilla de gente con "gracia" para las imitaciones no pare de machacarnos todo el día, se hagan famosos y, encima, sean líderes de opinión en algunos casos. Claro está que, si la imitación tiene mucha más solidez política que el propio político la cosa tiene gracia de la buena. Me viene a la cabeza, por ejemplo, a Sergi Mas haciendo de Montilla. No solo tiene mucha más gracia que el propio Montilla sino que su credibilidad comunicativa es mucho mayor!!! Para planteárselo de verdad... yo de Montilla mandaba el CV a Polonia, aunque la vacante ya está ocupada.

Y para terminar esta actualización tardía de mi últimamente olvidado Blog, os dejo una foto de la noche Newyorkina que me trae recuerdos dignos de otro post, espero, no muy lejano.

The Rising

2007-09-05T17:10:00.001+02:00

Estic en un moment extrany. Res és com era i res és com hauria de ser. Busco pis, busco feina, no sé què fer. Necessito un canvi i tinc els nervis a flor de pell. Suposo que és per tot això que he pensat en aquesta cançó... espero que us agradi tan com a mi.

Fins aviat

P.S. Tinc la mussa de l'escriptura de vacances....

The Rising (Bruce Springsteen, The Rising)

Can't see nothin' in front of me
Can't see nothin' coming up behind
I make my way through this darkness
I can't feel nothing but this chain that binds me
Lost track of how far I've gone
How far I've gone, how high I've climbed
On my back's a sixty pound stone
On my shoulder a half mile of line

Come on up for the rising
Come on up, lay your hands in mine
Come on up for the rising
Come on up for the rising tonight

Left the house this morning
Bells ringing filled the air
Wearin' the cross of my calling
On wheels of fire I come rollin' down here

Come on up for the rising
Come on up, lay your hands in mine
Come on up for the rising
Come on up for the rising tonight

Li,li, li,li,li,li, li,li,li

There's spirits above and behind me
Faces gone black, eyes burnin' bright
May their precious blood bind me
Lord, as I stand before your fiery light

Li,li, li,li,li,li, li,li,li

I see you Mary in the garden
In the garden of a thousand sighs
There's holy pictures of our children
Dancin' in a sky filled with light
May I feel your arms around me
May I feel your blood mix with mine
A dream of life comes to me
Like a catfish dancin' on the end of my line

Sky of blackness and sorrow (a dream of life)
Sky of love, sky of tears (a dream of life)
Sky of glory and sadness (a dream of life)
Sky of mercy, sky of fear (a dream of life)
Sky of memory and shadow (a dream of life)
Your burnin' wind fills my arms tonight
Sky of longing and emptiness (a dream of life)
Sky of fullness, sky of blessed life

Come on up for the rising
Come on up, lay your hands in mine
Come on up for the rising
Come on up for the rising tonight

Li,li, li,li,li,li, li,li,li

Michael Moschen Conceptual Piece o amor incondicional

2007-08-24T11:53:00.001+02:00

Desde que vi por primera vez la película El Laberinto (Inside the Labyrinth) en la que David Bowie va haciendo malabares con una pequeña bola de cristal, que no he perdido la fascinación por lo que ahora sé que se llama Contact Juggling. También es magia, como de la que soy amante y amigo...

Se necesitan horas y horas para poder hacer una simple mariposa (el pase más básico), y ahí es donde reside su belleza. No es para caprichosos, sino para entusiastas, para verdaderos amantes, para aquellos que saben lo que pueden hacer, comunicar y llegar a expresar... para aquellos que necesitan expresar su arte de otra manera. El mejor exponente es Michael Moschen, uno de los mejores malabaristas del mundo. No se llega a ese nivel sin dedicar la vida entera a esas pequeñas maravillas de cristal, sin querer extraer su esencia. No hay más que ver su mirada cuando maneja las bolas para lo que siente por ellas: amor incondicional. Quede su rutina como ejemplo para cualquier artista que desee extraer lo mejor de sí mismo, ya sea mediante bolas de cristal, cartas, música, teatro, etc...

Buen fin de semana...

Elvis Presley... 30 años después

2007-08-16T11:24:00.001+02:00

Treinta años después de su muerte todavía hay gente que cree que está vivo... así son las estrellas, y sobretodo las que se acaban convirtiendo en leyenda antes incluso de pasar a mejor vida. Para muchos, el 16 de Agosto de 1977 murió un cantante, para otros, la razón de ser de su vida... lo que está claro es que para todos pasó algo aquel día...

Benvingut al món real....

2007-08-14T14:25:00.000+02:00

Doncs ja torno a ser aquí... a la feina... Depressió màxima, poca feina (encara menys que abans de marxar), sol afora i només pensaments de tornar a marxar cap a Sant Jordi (Ametlla de Mar) a refrescar les idees, pescar, fer fotos i tot el què encara es puguin considerar vacances.

La veritat és que han estat només dues setmanes de vacances, només dues però guais....

Primer Roma... molt guapo!!! Feia un any que no sortíem del país amb la Carla i va estar de conya. Caminar, visitar, caminar més, dinar, caminar més, hotel, dutxa, relax, més relax ;), tornar a caminar i sopar... aquest podria ser el resum del dies un per un. Sempre afegint riures, xerrades, complicitat, calor, calor, calor, etc... Com sempre que surto fora, vaig intentar fer fotos que no estiguin a les guies o les postals o simplement, que no es puguin veure en qualsevol àlbum d'algú que hagi anat a Roma... aquest cop em sembla que amb algun ho he aconseguit, perquè no sempre és fàcil... mireu aquesta: és l'escala que et porta a la sortida del museu del Vaticà. Segurament la té molta gent, però no la meva sembla diferent, no?

Si voleu veure tota la serie de fotografies de Roma (o les que siguin dignes d'ensenyar...) podeu entrar a

http://arnaudalmases.cat/roma/

Doncs de Roma res més.... només la foto finish del viatge...

Al tornar de Roma i després d'una setmana de relax a Barcelona... Sant Jordi!!! Com sempre, espectacular, com sempre, tranquil, com sempre, meravellós, com sempre..... no sabem la sort que tenim!!! Us recomano que, si no hi heu estat, hi aneu a passar uns dies d'estiu... i sino sabeu on anar sempre ho podem arreglar, ;)

Espero que els pròxims posts siguin més interessants o, si més no, que aportin alguna cosa, que diguin algo... però és que em falta inspiració i em sobren ganes de marxar.....

Dofí Nord, Illes Medes

2007-07-23T12:42:00.000+02:00

Aquest dissabte vam fer l'última immersió del més de Juliol (la setmana que ve anem a Roma!!!) El grup va ser de gent de Sant Jordi: Carlos, Carlos, Nacho, Lluís, Trini i jo, i el lloc les Illes Medes, concretament a la cova del Dofí Nord.

La veritat és que va ser impressionant!!! Només vam poder fer un passadís d'uns 50 metres de llarg al final del qual hi ha la petita estàtua del dofí que dona nom a la cova. Un cop a la gruta final, vam entrar una mica més al següent túnel (a l'esquerra del dofí), tot i que enseguida vam haver de tornar desfent el camí per no quedar-nos sense aire. Les entrades de llum van ser del més espectacular que he vist sota l'aigua...

Vam anar al centre d'immersió El Rei del Mar, a L'Estartit i com a guia ens va acompanyar l'Omar, un amic del Carlos que és instructor del centre. Les fotografies son de la web del centre... jo encara no tinc càmera subaquàtica, tot i que espero no trigar gaire... jejejeje....

Fins aviat...

Pit Hartling

2007-07-10T16:31:00.001+02:00

Soy de la poca gente que todavía cree en la magia... sí, lo reconozco, puede parece estúpido, pero me gusta. Me gusta creer en hadas y príncipes encantados, brujas y druidas, duendes y pócimas mágicas... Quizás sea por eso que soy mago, para seguir teniendo esa sensación de asombro cuando alguien hace aparecer una rosa de un trozo de papel en llamas o, simplemente, adivina una carta que yo he pensado sin ni siquiera tocar la baraja. Será por esas cosas por las que me paso horas y horas con las manos llenas de objetos que pudieran parecer de lo más inútiles a la mayoría de la gente. Donde alguien ve un simple trozo de cuerda o una simple baraja, yo me permito ver miles de historias, ilusiones, cuentos de hadas, partidas de póquer ganadas en una mano perfecta por un tahúr manco, etc. Tal vez por eso entenderéis el porqué del vídeo de hoy... Es uno de mis mago favoritos y con el que tuve la suerte de compartir dos días de congreso y charlas varias en New York... ay!!! New York, New York... que recuerdos.... y sobre todo que dos días de magia!!! Gracias Flicking Fingers... y hasta pronto!!!

Woody Allen - Annie Hall Opening

2007-07-10T12:24:00.001+02:00

I, perquè no, algún del seus diàlegs....

Woody Allen

2007-07-10T09:04:00.000+02:00

En aquests dies que tenim al mestre rodant per la ciutat comptal, és un bon moment per recordar algunes de les seves millors frases...

"El sexo sin amor es una experiencia vacía. Pero como experiencia vacía es una de las mejores"
"Solo existen dos cosas importantes en la vida. La primera es el sexo y la segunda no me acuerdo"
"El dinero no da la felicidad, pero procura una sensación tan parecida, que necesita un especialista muy avanzado para verificar la diferencia
"El sexo sólo es sucio si se hace bien"
"No le temo a la muerte, sólo que no me gustaría estar allí cuando suceda"
"Prefiero que me incineren a que me sepulten y ambas cosas a un fin de semana con mi mujer"

Hablando de sueños...

2007-06-27T21:00:00.000+02:00

Hoy ha sido un día raro. No se porqué, pero ha sido de esos días en que apenas poner los pies en el suelo ya te sientes extraño, diferente del resto de días. Acostumbrado a no dormir seguido, aquello que iba siendo tan habitual hace unos años se hace raro de repente, sin saber porqué, lo normal ha pasado a ser no dormir del tirón como solías hacer. Sin más te has hecho mayor, y te interesas por cosas que antes no sabías ni que existían, y ni siquiera te importaba que existieran. Como los amigos, por ejemplo. Nunca he sido de ese tipo de personas que tienen una pandilla de amigos, y supongo que por eso no le daba importancia. Quizás sea por la influencia de Verano Azul o series absurdas de este estilo, pero con el tiempo me he dado cuenta lo que hubiera molado tener una. Silbar para que vengan en tu ayuda o simplemente para tomar unas copas cuando la tía que te mola empieza a salir con el más capullo de la clase y a ti ni te mira, o para charlar sobre la vida, o para de olvidarse de ella por un momento cuando las historias van saliendo y la imaginación se dispara sin límites. "Vayámonos de viaje!!! A la aventura... a conocer tías y hacer surf en playas desiertas!!!" Pero el último sorbo de cerveza también te devuelve a la realidad y te das cuenta de que no tienes ni idea de hacer surf y que para ir a playas desiertas necesitas pasta y que para tener pasta tienes que irte a casa porque mañana hay que trabajar para sobrevivir y, de momento, seguir soñando.

Y hablando de sueños... os dejo una foto que hice el verano pasado. De esas que invitan a soñar...

I torna a ser Sant Joan...

2007-06-19T16:34:00.000+02:00

I qui millor que el mestre Sisa per donar-nos consell en aquestes dates...
Bon Sant Joan a tots!!!

"La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.

Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
Si mireu les flames..."

Tras la sombra de un submarino

2007-06-02T21:10:00.000+02:00

Robert Kurson,

"UNO DE LOS MISTERIOS MAS INSONDABLES DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL. Relato verídico de la impactante aventura de dos buzos, John Chatterton y Richie Kohler, para quienes bucear en las profundidades en busca de barcos naufragados es mucho más que un deporte. Sin embargo, en el otoño de 1991, ni siquiera estos dos valientes buzos estaban preparados para lo que encontrarían a 70 metros de profundidad, a casi 100 kilómetros de la costa de Nueva Jersey: Un submarino alemán de la Segunda Guerra Mundial, con un macabro paisaje de metales retorcidos, cables enmarañados y huesos humanos, todo enterrado entre sedimentos acumulados durante décadas. Ningún historiador, ningún experto ni ningún gobierno tenían alguna pista sobre el submarino. De hecho, todos los documentos oficiales aseguraban que no era posible que hubiera un submarino alemán hundido con su tripulación en ese sitio"

Una foto oblidada

2007-05-31T17:21:00.001+02:00

Llàstima... hagués estat una gran foto. Poder la propera vegada.